LES TIC EN LA MEVA ESCOLARITZACIÓ

En aquesta entrada, intento valorar les experiències informàtiques, i les experiències amb les TIC que he tingut al llarg de la meva vida com a estudiant. Per saber si l’ús de la informàtica i de les TIC, ha estat com cal, he consultat el Decálogo de “Buenas Prácticas” con TIC en el Aula, article de Manuel Area, Professor de Tecnologia Educativa. Facultat d’Educació. Universitat de La Laguna (Espanya) (http://bibliopress.wordpress.com/2007/07/30/decalogo-de-buenas-practicas-con-tic-en-el-aula/).

A continuació afegeixo un breu resum dels punts més importants que trobem en aquest decàleg:

1. Es necessari, tenir clar el que han d’aprendre els alumnes i com la tecnologia els ajudarà en aquest procés.

2. Un docent ha de saber, que les TIC no generen innovació educativa pel sol fet d’utilitzar-les.

3. El mètode didàctic i les activitats planificades promouen un aprenentatge per recepció (si es expositiu) o per descobriment (si es constructivista).

4. S’ha de propiciar que l’alumne aprengui utilitzant la tecnologia.

5.Les TIC han de servir de suport per a l’aprenentatge acadèmic de diverses matèries, i per a l’adquisició de les competències bàsiques.

6. S’ha de treballar amb l’ús de les TIC tasques intel·lectuals i socials.

7.Amb les TIC s’ha de treballar l’aprenentatge individual i col·laboratiu.

8. Quan es planifica una activitat… amb les TIC, s’ha d’especificar el seu objectiu,  els continguts i les competències que es treballaran amb aquesta.

9. Es imprescindible planificar les activitats, el procés de treball i els agrupament de l’alumnat per treballar amb les TIC.

10. Les activitats que es fan amb les TIC han d’integrar-se i ser coherents amb els objectius i continguts curriculars que es treballen.

Seguint la meva experiència i aquest decàleg, me n’adono que no sempre les activitats que he realitzat amb les TIC s’han basat en un ús intel·ligent.

No recordo ser conscient de que la tecnologia m’ha ajudat gaire a aprendre altres matèries allunyades de la pròpia informàtica. El mètode didàctic amb el que les activitats informàtiques eren plantejades acostumava a ser majoritàriament expositiu i es deixava poc temps per a que poguéssim descobrir quelcom per nosaltres mateixos . Si que utilitzàvem puntualment les TIC com a suport per a l’aprenentatge acadèmic d’altres matèries, especialment suport de l’anglès, amb exercicis de completar... però no es treballava ni de lluny totes les competències bàsiques.  No recordo haver treballat tasques de caire social, el meu aprenentatge sempre s’ha centrat en tasques intel·lectuals. La manera de treballar les TIC, acostumava a ser de manera individual i poques vegades es treballaven de manera comuna. Però, si que crec que les activitats estaven ben planificades, tenien un temps i un espai per a fer-les i solien anar d’acord amb els continguts curriculars que estàvem treballant en cada moment.

Per tant puc concloure que les meves experiències compleixen parcialment el que dicta aquest decàleg, que trobo que hi han aspectes molt treballats i d’altres que encara els hi queda força feina per fer. També penso, que el que se sabia fa pocs anys, no es ni la meitat del que se sap ara i que els recursos i la formació dels docents tampoc era la mateixa. Si ho miro per aquesta banda, puc reconèixer l’esforç que molts mestres meus deuen haver fet en la seva trajectòria, per adaptar els seus mètodes tradicionals, a les novetats que contínuament s’esdevenen. A més, em sembla molt útil que els futurs docents siguin formats per a ser capaços de fer un bon ús de les TIC  a les aules, ja que això contribuirà positivament a facilitar l’aprenentatge dels alumnes.

ÚS O ABÚS DE LES TIC?

Les vinyetes que trobem a continuació, creades per el FARO (www.e-faro.info), representen com un mal ús de les TIC, poden contribuir negativament en el desenvolupament personal d’un individu i en la seva interacció amb la societat.

Està demostrat que l'ús de les tecnologies facilita l'aprenentatge i la comunicació, però en quina mesura? Qualsevol tipus d’utilització d'aquestes pot considerar-se com a positiu? Dons No!  Com les vinyetes del Faro ens mostren, si abusem, estem deixant de fer un ús intel·ligent. 

Ens trobem en una societat on els avenços científics són continus, on cada cop l’ús de les tecnologies esdevé més imprescindible i més present en les nostres vides. Tot i això, és necessari mantindre un control sobre el que fem amb aquestes i sobre el motiu pel qual les utilitzem. Diversos estudis demostren que molts infants passen més de 30 hores setmanals enfront les pantalles, unes 20 hores de TV i 10 hores  jugant a videojocs. Si a això li sumem que tots els programes que veuen o jocs als que juguen no els aporten res de bo, el resultat pot ser prou nefast.

 Aquestes vinyetes, ens conviden a reflexionar sobre aquesta “bogeria” de món en el que moltes vegades ens trobem, a recordar que perquè un element sigui tecnològic no vol dir que sigui millor per a nosaltres, sobretot si no en sabem fer un bon ús,  i que no hem de deixar de banda altres recursos que tradicionalment han estat molt ben reconeguts com els llibres, per la estimulació mental que provoquen.

LES TIC COM A TAC

A continuació adjunto un esquema d'elaboració pròpia on es mostren algunes característiques de les TIC i la seva evolució en TAC:

La imatge posterior, esquematitza, quins són alguns dels usos que es poden fer de les TIC / TAC:

Aquest esquema representa per a quin ús i finalitat estan destinats diferents elements de les TIC :

Aquells elements que es troben en la part superior i que més s’apropen a interacció oberta són aquells que pot utilitzar un mateix sense necessitar que el guiïn tant, és a dir, són recursos amb els que es treballa de manera més autònoma. Aquí trobem alguns materials de referència, els llibres de text digitals, les xarxes socials, els webquest, els projectes col·laboratius, els instruments de creació de treball intel·lectual, les simulacions i els jocs educatius.

Aquells elements que per el contrari, es troben en la part inferior de l’esquema i s’apropen més a interacció dirigida, són aquells que més necessitem que ens guiïn per a utilitzar-los. Aquests són els continguts adaptatius i les presentacion.

A més a més, aquests esquema no només valora si són elements els quals els hem d’utilitzar sota algú que ens dirigeixi o no, sinó que també té en compte si treballa més les competències (ús de programes, treball amb grup, recerca de informació) com: les xarxes socials, els webquests, els projectes col·laboratius, els instruments de creació de treball  intel·lectual, les simulacions i els jocs educatius, o si tenen una finalitat més disciplinària com:  els materials de referència, els llibres de text digitals o les presentacions ( de dreta a esquerra). Però n’hi ha alguns elements com les exercitacions, llibres de text... molt centrals on veiem per tant, que segons el seu ús podran servir per a ambdues coses.

Dins l’esquema, també trobem una part encerclada, aquella que té un enfoc més tradicional, no té gaires novetats, exepte pels enllaços que puguem trobar, es centra molt en un aprenentatge memorístic, repetitiu, antic, a aprendre dades i continguts concrets. Es un aprenentatge molt més igualitari  amb un resultat final que aquell que treballi les competències, ja que per la manera de treballar-les es més creativa  i per tant els resultats en l'aprenentatge seran més amplis i diversos.

APRENDRE AMB LES TECNOLOGIES DIGITALS

Segons l'actual llei d'educació, les Tecnologies Digitals contribueixen a facilitar l'aprenentatge dels alumnes. Un exemple són les PDI (Pissarres Digitals Interactives); aquestes et permeten escriure, corregir, veure vídeos, fer activitats interactives (Jclic), escoltar música, veure fotos... de manera que fan l'aprenentatge dels coneixements més visual, però sobretot més amè. Personalment però trobo que s'ha de regular el seu ús, per no perdre coneixements tant importants com el saber escriure, com s’il·lustra en el següent acudit de www.e-faro.info