LLENGUATGE AUDIOVISUAL

El llenguatge audiovisual és aquella comunicació que es transmet a través dels sentits de la vista i de l’oïda. És el llenguatge que s’acostuma a utilitzar en el periodisme, la televisió, el cinema, en la web i sobretot en la publicitat. És llenguatge audiovisual una imatge estàtica, una dinàmica i un so.

El llenguatge audiovisual utilitza tota una diversitat d’elements que es mostren a continuació:

-El pla: espai escènic (personatges, objectes, paisatges) que capta l'objectiu de la càmera des que s'inicia la filmació fins que es deté. Els més utilitzats són:

o Pla de detall: Mostra una part del cos humà o d’un objecte.

o Primeríssim pla: Mostra el rostre des de la barbeta fins el front.

o Primer pla: Mostra el rostre d’una persona /animal... o una part del cos d’aquesta.

o Pla tres quarts: Mostra la figura humana des del cap fins als genolls.

o Pla sencer: Mostra la figura humana del cap als peus.

o Pla de conjunt: Mostra un grup de persones en acció.

o Pla General: Mostra una visió global de l’escenari on la figura humana és important.

o Gran Pla General: Mostra una visió global de l’entorn. La figura humana si apareix ho fa com un element més de l’escenari.

Els plans poden variar segons l’angle de la càmera:

-Angle normal: s’enfoca a l’altura dels ulls.

- Angle inclinat: s’enfoca des d’una pendent.

-Angle picat: s’enfoca des de dalt

-Angle contrapicat: s’enfoca des de baix.

Segons la llum que disposem la nostra fotografia o el nostre vídeo a realitzar variarà en aparença:

Llum natural: aquella que prové del Sol
Llum artificial: aquella que produïm es escalfament o ignició de materials. Aquesta llum controlada pot ser:
· Contínua : permet crear diferents tipus d’il·luminació i efectes amb diversos focus i accessoris
· Discontínua; Flaix: equip d’il·luminació que actua durant un espai de temps molt curt.

Parlem de pla-seqüència quan fem referència a un conjunt de plans, entre els quals hi ha una relació d'espai i temps, que formen una unitat dramàtica. El travelling: moviment de translació de la càmera que simula desplaçaments. En trobem de diferents tipus:

· Profunditat d'avanç: translació d’un pla llunyà a un més proper. S’utilitza per centrar l’acció o mostrar l’emotivitat dels personatges.

· Profunditat en retrocés: translació d’un pla proper a un de més llunyà. S’usa per indicar el final d’un record o d’un film, per distanciar-se d’una acció o situar al espectador en un context.

· Vertical ascendent o descendent: la càmera acompanya al personatge en translacions descendents o verticals ascendents.

· Lateral : s’acompanya paral·lelament al personatge. Es fa servir per mostrar l’expressió d’un personatge en moviment o per relacionar diferents personatges.

La panoràmica: moviment de rotació de la càmera. Simula els moviment del cap de la persona.

· La panoràmica horitzontal: moviment de rotació de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta. S’utilitza com a transició, per seguir un element que es desplaça o per explorar una zona.

· La panoràmica vertical: moviment de rotació de baix a dalt o de dalt a baix. S’utilitza per mostrar espais o elements.

· La panoràmica de balanceig: moviment de rotació que simula un balanceig. S’utilitza per simular la visió d’una persona ferida...

Un cop descrits els elements principals del Llenguatge Audiovisual, a continuació, analitzo a grans trets un spot publicitari anomenat Abraçar la vida (una campanya publicitària de seguretat vial:

Aquest anunci utilitza els elements bàsics audiovisuals; imatges, de colors vius, i so, en aquest cas no apareix la veu humana sinó una música de fons que acompanya les imatges. El ritme de les accions està alentit, i deixa pas a que l’espectador es creï expectatives.

Entenent que, com hem mencionat anteriorment, un pla és, en el llenguatge audiovisual, l’espai escènic que capta l’objecte de la càmera, veiem al llarg del anunci diversos tipus de plans:

S’inicia amb uns plans de detall; on la càmera centra la seva atenció a la mà i peu d’un dels personatges. Amb aquest pla podem veure que el personatge simula conduir. El segueixen travellings ( moviments de la càmera) d’esquerra a dreta ( enfocant la mare i la filla) un d’avanç enfocant a l’home que simula conduir i als personatges femenins, un altre d’esquerra a dreta enfocant a l’home. Després trobem un primer pla, que mostra la expressió de la cara de la nena, un altre travelling d’avanç combinat amb un primer pla per mostrar el gest de l’home, qui simula estar a punt de fer front a un accident, mitjos plans, on apareixen la meitat del cos dels personatges i així continuen intercalant-se plans en tot el vídeo. Altres plans que apareixen més tard és el general, on mostra l’escena del “xoc” amb tots tres personatges plegats, on apareixen els cossos dels personatges sencers.

Finalment dir que els angles que s'utilitzen són els que anomenem angles normals, que fan referència al que la vista veu, i el punt de vista és subjectiu, coincideix amb el punt de vista d’un personatge.

LES TIC EN LA MEVA ESCOLARITZACIÓ

En aquesta entrada, intento valorar les experiències informàtiques, i les experiències amb les TIC que he tingut al llarg de la meva vida com a estudiant. Per saber si l’ús de la informàtica i de les TIC, ha estat com cal, he consultat el Decálogo de “Buenas Prácticas” con TIC en el Aula, article de Manuel Area, Professor de Tecnologia Educativa. Facultat d’Educació. Universitat de La Laguna (Espanya) (http://bibliopress.wordpress.com/2007/07/30/decalogo-de-buenas-practicas-con-tic-en-el-aula/).

A continuació afegeixo un breu resum dels punts més importants que trobem en aquest decàleg:

1. Es necessari, tenir clar el que han d’aprendre els alumnes i com la tecnologia els ajudarà en aquest procés.

2. Un docent ha de saber, que les TIC no generen innovació educativa pel sol fet d’utilitzar-les.

3. El mètode didàctic i les activitats planificades promouen un aprenentatge per recepció (si es expositiu) o per descobriment (si es constructivista).

4. S’ha de propiciar que l’alumne aprengui utilitzant la tecnologia.

5.Les TIC han de servir de suport per a l’aprenentatge acadèmic de diverses matèries, i per a l’adquisició de les competències bàsiques.

6. S’ha de treballar amb l’ús de les TIC tasques intel·lectuals i socials.

7.Amb les TIC s’ha de treballar l’aprenentatge individual i col·laboratiu.

8. Quan es planifica una activitat… amb les TIC, s’ha d’especificar el seu objectiu,  els continguts i les competències que es treballaran amb aquesta.

9. Es imprescindible planificar les activitats, el procés de treball i els agrupament de l’alumnat per treballar amb les TIC.

10. Les activitats que es fan amb les TIC han d’integrar-se i ser coherents amb els objectius i continguts curriculars que es treballen.

Seguint la meva experiència i aquest decàleg, me n’adono que no sempre les activitats que he realitzat amb les TIC s’han basat en un ús intel·ligent.

No recordo ser conscient de que la tecnologia m’ha ajudat gaire a aprendre altres matèries allunyades de la pròpia informàtica. El mètode didàctic amb el que les activitats informàtiques eren plantejades acostumava a ser majoritàriament expositiu i es deixava poc temps per a que poguéssim descobrir quelcom per nosaltres mateixos . Si que utilitzàvem puntualment les TIC com a suport per a l’aprenentatge acadèmic d’altres matèries, especialment suport de l’anglès, amb exercicis de completar... però no es treballava ni de lluny totes les competències bàsiques.  No recordo haver treballat tasques de caire social, el meu aprenentatge sempre s’ha centrat en tasques intel·lectuals. La manera de treballar les TIC, acostumava a ser de manera individual i poques vegades es treballaven de manera comuna. Però, si que crec que les activitats estaven ben planificades, tenien un temps i un espai per a fer-les i solien anar d’acord amb els continguts curriculars que estàvem treballant en cada moment.

Per tant puc concloure que les meves experiències compleixen parcialment el que dicta aquest decàleg, que trobo que hi han aspectes molt treballats i d’altres que encara els hi queda força feina per fer. També penso, que el que se sabia fa pocs anys, no es ni la meitat del que se sap ara i que els recursos i la formació dels docents tampoc era la mateixa. Si ho miro per aquesta banda, puc reconèixer l’esforç que molts mestres meus deuen haver fet en la seva trajectòria, per adaptar els seus mètodes tradicionals, a les novetats que contínuament s’esdevenen. A més, em sembla molt útil que els futurs docents siguin formats per a ser capaços de fer un bon ús de les TIC  a les aules, ja que això contribuirà positivament a facilitar l’aprenentatge dels alumnes.

ÚS O ABÚS DE LES TIC?

Les vinyetes que trobem a continuació, creades per el FARO (www.e-faro.info), representen com un mal ús de les TIC, poden contribuir negativament en el desenvolupament personal d’un individu i en la seva interacció amb la societat.

Està demostrat que l'ús de les tecnologies facilita l'aprenentatge i la comunicació, però en quina mesura? Qualsevol tipus d’utilització d'aquestes pot considerar-se com a positiu? Dons No!  Com les vinyetes del Faro ens mostren, si abusem, estem deixant de fer un ús intel·ligent. 

Ens trobem en una societat on els avenços científics són continus, on cada cop l’ús de les tecnologies esdevé més imprescindible i més present en les nostres vides. Tot i això, és necessari mantindre un control sobre el que fem amb aquestes i sobre el motiu pel qual les utilitzem. Diversos estudis demostren que molts infants passen més de 30 hores setmanals enfront les pantalles, unes 20 hores de TV i 10 hores  jugant a videojocs. Si a això li sumem que tots els programes que veuen o jocs als que juguen no els aporten res de bo, el resultat pot ser prou nefast.

 Aquestes vinyetes, ens conviden a reflexionar sobre aquesta “bogeria” de món en el que moltes vegades ens trobem, a recordar que perquè un element sigui tecnològic no vol dir que sigui millor per a nosaltres, sobretot si no en sabem fer un bon ús,  i que no hem de deixar de banda altres recursos que tradicionalment han estat molt ben reconeguts com els llibres, per la estimulació mental que provoquen.

LES TIC COM A TAC

A continuació adjunto un esquema d'elaboració pròpia on es mostren algunes característiques de les TIC i la seva evolució en TAC:

La imatge posterior, esquematitza, quins són alguns dels usos que es poden fer de les TIC / TAC:

Aquest esquema representa per a quin ús i finalitat estan destinats diferents elements de les TIC :

Aquells elements que es troben en la part superior i que més s’apropen a interacció oberta són aquells que pot utilitzar un mateix sense necessitar que el guiïn tant, és a dir, són recursos amb els que es treballa de manera més autònoma. Aquí trobem alguns materials de referència, els llibres de text digitals, les xarxes socials, els webquest, els projectes col·laboratius, els instruments de creació de treball intel·lectual, les simulacions i els jocs educatius.

Aquells elements que per el contrari, es troben en la part inferior de l’esquema i s’apropen més a interacció dirigida, són aquells que més necessitem que ens guiïn per a utilitzar-los. Aquests són els continguts adaptatius i les presentacion.

A més a més, aquests esquema no només valora si són elements els quals els hem d’utilitzar sota algú que ens dirigeixi o no, sinó que també té en compte si treballa més les competències (ús de programes, treball amb grup, recerca de informació) com: les xarxes socials, els webquests, els projectes col·laboratius, els instruments de creació de treball  intel·lectual, les simulacions i els jocs educatius, o si tenen una finalitat més disciplinària com:  els materials de referència, els llibres de text digitals o les presentacions ( de dreta a esquerra). Però n’hi ha alguns elements com les exercitacions, llibres de text... molt centrals on veiem per tant, que segons el seu ús podran servir per a ambdues coses.

Dins l’esquema, també trobem una part encerclada, aquella que té un enfoc més tradicional, no té gaires novetats, exepte pels enllaços que puguem trobar, es centra molt en un aprenentatge memorístic, repetitiu, antic, a aprendre dades i continguts concrets. Es un aprenentatge molt més igualitari  amb un resultat final que aquell que treballi les competències, ja que per la manera de treballar-les es més creativa  i per tant els resultats en l'aprenentatge seran més amplis i diversos.

WIKI = WEB COL·LABORATIU

Un wiki, també conegut com a  web col·laboratiu, és un lloc web que pot ser editat des d'un navegador pels diversos usuaris que el comparteixen. Aquestes edicions poden ser dutes a terme alhora pels diversos editors de tal manera que poden crear, editar, borrar, modificar els continguts de la web, de forma ràpida senzilla i sobretot interactiva.

Les wikis a diferència d’altres pàgines webs tenen unes característiques concretes, algunes de les principals, les cito a continuació:

·       -  Les edicions es publiquen de manera immediata a través d’un navegador web.

·       - El creador, pot controlar l’accés d’altres editors convidant-los, i les capacitats que aquests tinguin per veure o modificar el document. També pot ser un document obert per a tothom. Es registra qui i quan ha modificat el document.

·       - Es pot accedir a versions anteriors del document. És a dir, la wiki guarda cada modificació del document de tal manera que si necessitem quelcom que hàgim borrat, podem restaurar una versió antiga d’aquest.

·       - La wiki no es útil només per a la interacció de redactats, es poden enllaçar a més a més dels textos, imatges, vídeos, àudios, presentacions i altres tipus d’arxius.

A continuació adjunto un vídeo explicatiu sobre que són les edicions col·laboratives, les wikis.

Com a projecte de l'assignatura tenim la creació d'un suport audiovisual que expliqui l'ús de les TIC com a TAC en un centre educatiu. Per elaborar aquest suport és necessari recollir informació i editar-la. Per aquest motiu el nostre grup ha creat una Wiki. Per exemplificar allò anunciat anteriorment aquí deixo l'enllaç: https://sites.google.com/site/tictacdelateoriaalapractica/home