Qui sóc?

Em dic Maria Macián Torreblanca i sóc una estudiant de primer de Grau d'Educació Infantil de la Universitat Autónoma de Barcelona. Aquest bloc és una pràctica de l'assignatura TIC, de Comunicació i Interacció Educativa.

dilluns, 23 d’abril del 2012

AUTOEVALUACIÓ

1.Què he aprés en aquest mòdul TIC-TAC?

·         En quins nous temes he profunditzat?
Abans de cursar aquesta assignatura, els meus coneixements en torn al món informàtic i tecnològic, eren molt minsos. Aquesta assignatura, m’ha permès adquirir una sèrie de coneixements concrets entorn les TIC-TAC. A grans trets els punts bàsics que em tractat a l’aula són els següents:

-La Web 1.0 i Web 2.0.
-La creació d’un blog, i d’una wiki.
-L’ús de la recerca avançada.
-L’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació a les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement, en què consisteixen, com s’han d’utilitzar aquestes en un aula i en la vida diària, i com  avaluar l’ús que en vaig fer durant la meva escolarització.
-El llenguatge audiovisual.
-L’ús del Windows Movie Maker.
-Els multimèdia educatius, la tipologia i les funcions, i els beneficis o inconvenients que comporten la seva pràctica.

·         Quines noves preguntes m’he formulat?
A mesura que anava treballant cada tema i creant les entrades del blog, se’m presentaven diverses qüestions. La majoria d’elles petites coses o petits detalls de com fer servir algun tipus de programa o de falta de coneixements per definir algun terme emprat.

·         A quines respostes o interrogants que tenia he pogut donar resposta?
A totes aquestes he pogut donar resposta gràcies als diversos mitjans que l’assignatura ha facilitat, com explicaré en el següent apartat.

·         Com crec que aquests nous coneixements repercutirà en el meu desenvolupament professional?
Crec que tots aquests nous aprenentatges són imprescindibles d’adquirir abans d’entrar en un aula. Amb aquesta assignatura em pogut fer evident el paper tant important que està prenent les tecnologies dins el món educatiu. Un mestre ha de ser capaç de fer front si més no als mínims coneixements tecnològics. L’assignatura TIC –TAC m’ha facilitat molts d’aquests, alguns d’ells com les wiki desconeguts en la meva vida, mentre que d’aquells programes que ja coneixia he pogut aprofundir els meus coneixements.

2. Com ho he après?

·         En què m’han ajudat les classe?
En les classes és on he adquirit la major part dels coneixements citats anteriorment. M’han ajudat perquè per una banda, se’t presentava un tema amb suport audiovisual; power o vídeos, especialment tutorials, i per un altra banda, la professora ajudava a resoldre aquells dubtes més immediats.

Molts dels recursos emprats a l’aula es poden trobar en la pàgina següent: www.alejandrabosco.net

·         Quin ha estat el paper de les lectures?
El paper de les lectures ha estat fonamental per redactar el contingut del blog, per ampliar tot allò que en l’aula no s’ha tingut temps per explicar. Aprofito per anomenar aquelles més usades:
Bibliografia bàsica de lectura obligatòria
AREA, M. (2007) Decálogo de Buenas Prácticas [En línea] </http://bibliopress.wordpress.com/2007/07/30/decalogo-de-buenas-practicas-con-tic-en-el-aula> [Consulta 27-09-10]
MARQUÈS, P.(2007) La Web 2.0. y sus aplicaciones didácticas [En línea] http://www.pangea.org/peremarques/web20.htm [Consulta 27/09/10]
El lenguaje audiovisual [En línea] <http://www.lenguajeaudiovisual.com/Inicio.html> [Consulta 22/10/2010]
MARQUÈS, P. (2004) Multimedia Educativo: clasificación, funciones, ventajas e inconvenientes [En línea] <http://peremarques.pangea.org/funcion.htm> [Consulta 27/09/10]
BOSCO, A. (2002)Los recursos informáticos en la escuela de la sociedad de la información: deseo y realidad, Educar, nº 29, pp. 123-144. Revista del Dpto. de Pedagogía Aplicada de la Universidad Autónoma de Barcelona.

·         Com m’han ajudat les pràctiques?
Les pràctiques m’han ajudat per valorar realment si he entès allò que m’han explicat a l’aula. Perquè sovint creus que saps fer una cosa però quan et poses a fer-la sorgeixen els dubtes. En sí les pràctiques m’han servit per fer aquests dubtes més evidents.

·         Com m’han ajudat els treball d’avaluació?
 Els treballs d’avaluació m’han servit per mostrar els meus errors i aquells punts en els que he de millorar. Per exemple:en la primera revisió que es va fer del blog, algunes entrades no van ser valorades positivament, de tal manera que he pogut veure els defectes i refer-les.

·         Com m’ha ajudat el treball en grup?
El treball en grup sempre facilita l’aprenentatge; si un no sap fer una cosa, el farà l’altre. Treballant amb grup es crea sempre una feina més rica. Crec que el grup que vam treballar plegats per a la creació de l’audiovisual, ens vam entendre força bé i gràcies a això vam aconseguir uns bons resultats.

             
3. Que és el que he trobat a faltar en l’aprenentatge realitzat en el mòdul?
·         Què vaig fer molt bé?
Crec que la meva actitud front l’assignatura ha estat força positiva; he tractat d’aprendre tot el que he pogut.

·         Què vaig fer molt malament? Què podria haver fet millor?
En un primer moment, la publicació de les entrades les portava totalment al dia, però el cúmul de feina de les altres assignatures no m’ha permès seguir amb aquest. Podria haver intentat organitzar-me millor amb les altres per no treure temps d’aquesta, encara que després he recuperat el temps perdut.

EL MULTIMÈDIA EDUCATIU

Entenem per multimèdia educatiu, aquells materials multimèdia que integren diversos elements textuals (seqüencials i hipertextual) i audiovisuals (vídeo, so, gràfics, animacions...) que s’utilitzen amb una finalitat educativa.

La tipologia de materials és molt diversa. Els multimèdia poden ser o bé no interactius; fotos, mapes, audiovisuals, imatges... o bé interactius. Dins d’aquest grup els més destacats, o si més no, els més utilitzats en les nostres aules, segueixen la classificació que es presenta a continuació:

-Programes tutorials: presenten uns continguts i uns exercicis autocorrectius sobre aquests.
-Programes d’exercitació: exercicis autocorrectius de reforç, que no presenten uns continguts prèviament. Són programes tancats on hi ha una resposta correcta concreta.
-Materials formatius directius: proporcionen informació, preguntes i exercicis que els alumnes es corregeixen.
-Bases de dades: semblants a les enciclopèdies, presenten dades organitzades sobre les quals es plantegen uns problemes o uns anàlisis a determinar.
-Simuladors: programes que presenten models dinàmics i interactius on els alumnes realitzen si més no, aprenentatges significatius per descobriment al explorar-los, modificar-los i al prendre decisions davant situacions de difícil accés en la vida real.
-Constructors o micromons: són programes oberts on els usuaris creen les hipòtesis i els aprenentatges.
-Programes eines: permeten dibuixar, escriure, organitzar, calcular, captar dades…permeten un aprenentatge a partir d’experimentar i descobrir.

Les funcions dels materials multimèdia educatius són diverses. Però les més destacades, són la d’informar, entretenir, instruir, guiar l’aprenentatge, motivar, avaluar, oferir entorns, facilitar la comunicació...

Si relacionem les tipologies anteriorment esmentades amb les funcions dels multimèdia educatius trobem que segons el tipus de multimèdia, destaquen per una funció o per unes altres com es mostra a continuació:
-Programes tutorials→informen, instrueixen, entretenen, motiven i avaluen.
-Programes d’exercitació→entretenen i motiven.
-Materials formatius directius→entretenen i motiven.
-Bases de dades→ informen, entretenen, motiven, permeten explorar i experimentar.
-Simuladors→informen, entretenen, motiven, permeten explorar i experimentar.
-Constructors o micromons→ entretenen, motiven, permeten explorar i experimentar, i l’expressió comunicativa.
-Programes eines→entretenen, motiven, permeten l’expressió comunicativa.

Un cop descrites i explicades les funcions dels principals multimèdia educatius, cal fer una avaluació sobre aquests. Tant pel que fa als aspectes positius com per els negatius. Com a trets ben valorats aquests destaquen per; donar respostes immediates, per la seva facilitat d’ús, per que substitueixen al docent en tasques rutinàries, perquè faciliten els aprenentatges per resposta automàtica, perquè permeten un aprenentatge més individualitzat, aviven l’ interès, faciliten la avaluació i el control, orienten l’aprenentatge, possibiliten el treball en grup i individual...

Com a trets negatius, trobem que aquest programes poden provocar un sentiment de aïllament, provocar ansietat, cansament o monotonia, empobrir les relacions humanes, poden resultar aprenentatges descontextualitzats, o superficials i incomplets, fer que els infants es distreguin o que es creï una adició, que no s’asseguri una interacció prou personalitzada, que no es facilita l’anàlisi dels errors...

Per tant, encara que aquesta tipologia de recursos informàtics tenen molts punts positius a destacar, també en tenen de negatius i aquí és on el paper del docent es fa imprescindible. Serà la persona que haurà de determinar si allò que fan els infants a l’aula és el més adequats i si generen uns aprenentatges reals.

WEB 2.0 (II)

Seguint la primera entrada sobre la Web 2.0, que ens servirà de presentació per al que ve a continuació, aquesta publicació tracta d’aprofundir en aquest tema, desenvolupant els següents apartats: Què són les Webs 2.0 ?; Quines en podem trobar?; Quines són les seves implicacions educatives?


Què són les Webs 2.0?
 Per entendre que són les Webs 2.0 es necessari fer un cop d’ull als recursos informàtics que es coneixen com Webs 1.O. Aquestes webs, poden ser o bé informatives, on s’exposen notícies o qualsevol informació específica o serveis interactius, com els fòrums, els serveis de missatgeria o els e-banking. Però aquest recursos són unidireccionals i la interacció entre els usuaris és molt mínima. És a dir, són pàgines web estàtiques on els seus visitants només poden llegar els contingut oferts per l’editor o autor de la web. Amb l’entrada de la Web 2.0 aquesta interacció es maxifica, els cibernautes poden opinar, classificar, etiquetar, compartir i elaborar els continguts de la web. Es comencen a crear plataformes on es distribueixen els serveis, on els usuaris poden construir informacions simultàniament, on es dóna una separació entre el contingut de la web i la seva presentació, on es permet la sindicació i especialment la col·laboració entre usuaris.

Quines en podem trobar?
La tipologia de web 2.0 es molt variada. Trobem per una banda, les aplicacions per expressar-se/crear , publicar i difondre, com el blog i la wiki (Veure entrada de la WIKI)… Per una altra banda, trobem aplicacions més especialitzades en publicar, difondre i buscar informació, com el YouTube, el SliderShar, el Flickr, el Podcast… A més a més, tenim aplicacions que ens permeten estar sempre actualitzats sobre aquella informació que més ens interessa com els Bloglines, el GoogleReader, buscador especialitzats, RSS…També les ja mítiques xarxes socials, de les que segur tothom n’ha sentit a parlar, Facebook, Twitter, Tuenti… Finalment, per últim trobem altres aplicacions amb un ús més específic, com els calendaris, els libres virtual… La taula següent sintetitza el descrit amb anterioritat mostrant una classificació diferent.

PRINCIPALS APLICACIONS DE LA WEB 2.0
Aplicacions online
Eines de publicació
Gestió de la información
Procesador de text
Blog
Marcadors socials
Base de dades
Wiki
Sindicadors de continguts
Fulls de càlcul
Mapes conceptuals
Pàgines d’inici
Calendari
Webquest
Mashup








Quines són les seves implicacions educatives?
 Centrant-nos més a la part que ens pertoca, en la educativa, podem considerar que si se’n fa un bon ús, la Web 2.0 es un recurs idoni per utilitzar en l’àmbit de l’Educació, especialment amb aquelles metodologies socio-constructivistes, que aposten per un aprenentatge més autònom i col·laboratiu. Aquest tipus d’aprenentatge facilita el procés creatiu, d’investigació, la expressió personal, un augment de la participació dels infants en les activitats grupals i especialment, el desenvolupament de la competència digital (aprendre a buscar i sel·leccionar informació, convertir-la en coneixement, publicar i transmetre coneixements per diversos suports…), entre d’altres coses. Centrant-nos ara en la figura del docent, és evident que amb l’ús a l’escola de les web 2,0, el rol del mestre canvia, i passa a donar un suport més individualitzat a cada infant. A més, la Web 2.0 permet al docent crear espais per emmagatzemar, classificar i publicar continguts, alhora que crear xarxes d’aprenentatge a les que els infants poden accedir en qualsevol moment. Finalment, dir que aquests Mestres a través poden desenvolupar xarxes de centres i docents on compartir recursos, i reflexionar sobre temes educatius.