Seguint la primera entrada sobre la Web
2.0, que ens servirà de presentació per al que ve a continuació, aquesta
publicació tracta d’aprofundir en aquest tema, desenvolupant els següents
apartats: Què són les Webs 2.0 ?; Quines en podem trobar?; Quines són les seves
implicacions educatives?
Què són les Webs 2.0?
Per entendre que són les Webs 2.0 es necessari fer un cop d’ull als recursos informàtics que es coneixen com Webs 1.O. Aquestes webs, poden ser o bé informatives, on s’exposen notícies o qualsevol informació específica o serveis interactius, com els fòrums, els serveis de missatgeria o els e-banking. Però aquest recursos són unidireccionals i la interacció entre els usuaris és molt mínima. És a dir, són pàgines web estàtiques on els seus visitants només poden llegar els contingut oferts per l’editor o autor de la web. Amb l’entrada de la Web 2.0 aquesta interacció es maxifica, els cibernautes poden opinar, classificar, etiquetar, compartir i elaborar els continguts de la web. Es comencen a crear plataformes on es distribueixen els serveis, on els usuaris poden construir informacions simultàniament, on es dóna una separació entre el contingut de la web i la seva presentació, on es permet la sindicació i especialment la col·laboració entre usuaris.
Quines en podem trobar?
La tipologia de web 2.0 es molt variada. Trobem per una banda, les aplicacions per expressar-se/crear , publicar i difondre, com el blog i la wiki (Veure entrada de la WIKI)… Per una altra banda, trobem aplicacions més especialitzades en publicar, difondre i buscar informació, com el YouTube, el SliderShar, el Flickr, el Podcast… A més a més, tenim aplicacions que ens permeten estar sempre actualitzats sobre aquella informació que més ens interessa com els Bloglines, el GoogleReader, buscador especialitzats, RSS…També les ja mítiques xarxes socials, de les que segur tothom n’ha sentit a parlar, Facebook, Twitter, Tuenti… Finalment, per últim trobem altres aplicacions amb un ús més específic, com els calendaris, els libres virtual… La taula següent sintetitza el descrit amb anterioritat mostrant una classificació diferent.
La tipologia de web 2.0 es molt variada. Trobem per una banda, les aplicacions per expressar-se/crear , publicar i difondre, com el blog i la wiki (Veure entrada de la WIKI)… Per una altra banda, trobem aplicacions més especialitzades en publicar, difondre i buscar informació, com el YouTube, el SliderShar, el Flickr, el Podcast… A més a més, tenim aplicacions que ens permeten estar sempre actualitzats sobre aquella informació que més ens interessa com els Bloglines, el GoogleReader, buscador especialitzats, RSS…També les ja mítiques xarxes socials, de les que segur tothom n’ha sentit a parlar, Facebook, Twitter, Tuenti… Finalment, per últim trobem altres aplicacions amb un ús més específic, com els calendaris, els libres virtual… La taula següent sintetitza el descrit amb anterioritat mostrant una classificació diferent.
PRINCIPALS APLICACIONS DE LA WEB
2.0
|
||
Aplicacions online
|
Eines de publicació
|
Gestió de la información
|
Procesador de text
|
Blog
|
Marcadors socials
|
Base de dades
|
Wiki
|
Sindicadors de continguts
|
Fulls de càlcul
|
Mapes conceptuals
|
Pàgines d’inici
|
Calendari
|
Webquest
|
Mashup
|
Quines són les seves implicacions educatives?
Centrant-nos més a la part que ens pertoca, en la
educativa, podem considerar que si se’n fa un bon ús, la Web 2.0 es un recurs
idoni per utilitzar en l’àmbit de l’Educació, especialment amb aquelles
metodologies socio-constructivistes, que aposten per un aprenentatge més
autònom i col·laboratiu. Aquest tipus d’aprenentatge facilita el procés
creatiu, d’investigació, la expressió personal, un augment de la participació
dels infants en les activitats grupals i especialment, el desenvolupament de la
competència digital (aprendre a buscar i sel·leccionar informació, convertir-la
en coneixement, publicar i transmetre coneixements per diversos suports…),
entre d’altres coses. Centrant-nos ara en la figura del docent, és evident que
amb l’ús a l’escola de les web 2,0, el rol del mestre canvia, i passa a donar
un suport més individualitzat a cada infant. A més, la Web 2.0 permet al docent
crear espais per emmagatzemar, classificar i publicar continguts, alhora que
crear xarxes d’aprenentatge a les que els infants poden accedir en qualsevol
moment. Finalment, dir que aquests Mestres a través poden desenvolupar xarxes
de centres i docents on compartir recursos, i reflexionar sobre temes
educatius.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada