En aquesta entrada, intento valorar les experiències informàtiques, i les experiències amb les TIC que he tingut al llarg de la meva vida com a estudiant. Per saber si l’ús de la informàtica i de les TIC, ha estat com cal, he consultat el Decálogo de “Buenas Prácticas” con TIC en el Aula, article de Manuel Area, Professor de Tecnologia Educativa. Facultat d’Educació. Universitat de La Laguna (Espanya) (http://bibliopress.wordpress.com/2007/07/30/decalogo-de-buenas-practicas-con-tic-en-el-aula/).
A continuació afegeixo un breu resum dels punts més importants que trobem en aquest decàleg:
1. Es necessari, tenir clar el que han d’aprendre els alumnes i com la tecnologia els ajudarà en aquest procés.
2. Un docent ha de saber, que les TIC no generen innovació educativa pel sol fet d’utilitzar-les.
3. El mètode didàctic i les activitats planificades promouen un aprenentatge per recepció (si es expositiu) o per descobriment (si es constructivista).
4. S’ha de propiciar que l’alumne aprengui utilitzant la tecnologia.
5.Les TIC han de servir de suport per a l’aprenentatge acadèmic de diverses matèries, i per a l’adquisició de les competències bàsiques.
6. S’ha de treballar amb l’ús de les TIC tasques intel·lectuals i socials.
7.Amb les TIC s’ha de treballar l’aprenentatge individual i col·laboratiu.
8. Quan es planifica una activitat… amb les TIC, s’ha d’especificar el seu objectiu, els continguts i les competències que es treballaran amb aquesta.
9. Es imprescindible planificar les activitats, el procés de treball i els agrupament de l’alumnat per treballar amb les TIC.
10. Les activitats que es fan amb les TIC han d’integrar-se i ser coherents amb els objectius i continguts curriculars que es treballen.
Seguint la meva experiència i aquest decàleg, me n’adono que no sempre les activitats que he realitzat amb les TIC s’han basat en un ús intel·ligent.
No recordo ser conscient de que la tecnologia m’ha ajudat gaire a aprendre altres matèries allunyades de la pròpia informàtica. El mètode didàctic amb el que les activitats informàtiques eren plantejades acostumava a ser majoritàriament expositiu i es deixava poc temps per a que poguéssim descobrir quelcom per nosaltres mateixos . Si que utilitzàvem puntualment les TIC com a suport per a l’aprenentatge acadèmic d’altres matèries, especialment suport de l’anglès, amb exercicis de completar... però no es treballava ni de lluny totes les competències bàsiques. No recordo haver treballat tasques de caire social, el meu aprenentatge sempre s’ha centrat en tasques intel·lectuals. La manera de treballar les TIC, acostumava a ser de manera individual i poques vegades es treballaven de manera comuna. Però, si que crec que les activitats estaven ben planificades, tenien un temps i un espai per a fer-les i solien anar d’acord amb els continguts curriculars que estàvem treballant en cada moment.
Per tant puc concloure que les meves experiències compleixen parcialment el que dicta aquest decàleg, que trobo que hi han aspectes molt treballats i d’altres que encara els hi queda força feina per fer. També penso, que el que se sabia fa pocs anys, no es ni la meitat del que se sap ara i que els recursos i la formació dels docents tampoc era la mateixa. Si ho miro per aquesta banda, puc reconèixer l’esforç que molts mestres meus deuen haver fet en la seva trajectòria, per adaptar els seus mètodes tradicionals, a les novetats que contínuament s’esdevenen. A més, em sembla molt útil que els futurs docents siguin formats per a ser capaços de fer un bon ús de les TIC a les aules, ja que això contribuirà positivament a facilitar l’aprenentatge dels alumnes.
Molb bona anàlisi...!!!
ResponElimina