AUTOEVALUACIÓ

1.Què he aprés en aquest mòdul TIC-TAC?

·         En quins nous temes he profunditzat?

Abans de cursar aquesta assignatura, els meus coneixements en torn al món informàtic i tecnològic, eren molt minsos. Aquesta assignatura, m’ha permès adquirir una sèrie de coneixements concrets entorn les TIC-TAC. A grans trets els punts bàsics que em tractat a l’aula són els següents:

-La Web 1.0 i Web 2.0.

-La creació d’un blog, i d’una wiki.

-L’ús de la recerca avançada.

-L’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació a les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement, en què consisteixen, com s’han d’utilitzar aquestes en un aula i en la vida diària, i com  avaluar l’ús que en vaig fer durant la meva escolarització.

-El llenguatge audiovisual.

-L’ús del Windows Movie Maker.

-Els multimèdia educatius, la tipologia i les funcions, i els beneficis o inconvenients que comporten la seva pràctica.

·         Quines noves preguntes m’he formulat?

A mesura que anava treballant cada tema i creant les entrades del blog, se’m presentaven diverses qüestions. La majoria d’elles petites coses o petits detalls de com fer servir algun tipus de programa o de falta de coneixements per definir algun terme emprat.

·         A quines respostes o interrogants que tenia he pogut donar resposta?

A totes aquestes he pogut donar resposta gràcies als diversos mitjans que l’assignatura ha facilitat, com explicaré en el següent apartat.

·         Com crec que aquests nous coneixements repercutirà en el meu desenvolupament professional?

Crec que tots aquests nous aprenentatges són imprescindibles d’adquirir abans d’entrar en un aula. Amb aquesta assignatura em pogut fer evident el paper tant important que està prenent les tecnologies dins el món educatiu. Un mestre ha de ser capaç de fer front si més no als mínims coneixements tecnològics. L’assignatura TIC –TAC m’ha facilitat molts d’aquests, alguns d’ells com les wiki desconeguts en la meva vida, mentre que d’aquells programes que ja coneixia he pogut aprofundir els meus coneixements.

2. Com ho he après?

·         En què m’han ajudat les classe?

En les classes és on he adquirit la major part dels coneixements citats anteriorment. M’han ajudat perquè per una banda, se’t presentava un tema amb suport audiovisual; power o vídeos, especialment tutorials, i per un altra banda, la professora ajudava a resoldre aquells dubtes més immediats.

Molts dels recursos emprats a l’aula es poden trobar en la pàgina següent: www.alejandrabosco.net

·         Quin ha estat el paper de les lectures?

El paper de les lectures ha estat fonamental per redactar el contingut del blog, per ampliar tot allò que en l’aula no s’ha tingut temps per explicar. Aprofito per anomenar aquelles més usades:

Bibliografia bàsica de lectura obligatòria

AREA, M. (2007) Decálogo de Buenas Prácticas [En línea] </http://bibliopress.wordpress.com/2007/07/30/decalogo-de-buenas-practicas-con-tic-en-el-aula> [Consulta 27-09-10]

MARQUÈS, P.(2007) La Web 2.0. y sus aplicaciones didácticas [En línea] http://www.pangea.org/peremarques/web20.htm [Consulta 27/09/10]

El lenguaje audiovisual [En línea] <http://www.lenguajeaudiovisual.com/Inicio.html> [Consulta 22/10/2010]

MARQUÈS, P. (2004) Multimedia Educativo: clasificación, funciones, ventajas e inconvenientes [En línea] <http://peremarques.pangea.org/funcion.htm> [Consulta 27/09/10]

BOSCO, A. (2002)Los recursos informáticos en la escuela de la sociedad de la información: deseo y realidad, Educar, nº 29, pp. 123-144. Revista del Dpto. de Pedagogía Aplicada de la Universidad Autónoma de Barcelona.

·         Com m’han ajudat les pràctiques?

Les pràctiques m’han ajudat per valorar realment si he entès allò que m’han explicat a l’aula. Perquè sovint creus que saps fer una cosa però quan et poses a fer-la sorgeixen els dubtes. En sí les pràctiques m’han servit per fer aquests dubtes més evidents.

·         Com m’han ajudat els treball d’avaluació?

 Els treballs d’avaluació m’han servit per mostrar els meus errors i aquells punts en els que he de millorar. Per exemple:en la primera revisió que es va fer del blog, algunes entrades no van ser valorades positivament, de tal manera que he pogut veure els defectes i refer-les.

·         Com m’ha ajudat el treball en grup?

El treball en grup sempre facilita l’aprenentatge; si un no sap fer una cosa, el farà l’altre. Treballant amb grup es crea sempre una feina més rica. Crec que el grup que vam treballar plegats per a la creació de l’audiovisual, ens vam entendre força bé i gràcies a això vam aconseguir uns bons resultats.

             

3. Que és el que he trobat a faltar en l’aprenentatge realitzat en el mòdul?

·         Què vaig fer molt bé?

Crec que la meva actitud front l’assignatura ha estat força positiva; he tractat d’aprendre tot el que he pogut.

·         Què vaig fer molt malament? Què podria haver fet millor?

En un primer moment, la publicació de les entrades les portava totalment al dia, però el cúmul de feina de les altres assignatures no m’ha permès seguir amb aquest. Podria haver intentat organitzar-me millor amb les altres per no treure temps d’aquesta, encara que després he recuperat el temps perdut.

EL MULTIMÈDIA EDUCATIU

Entenem per multimèdia educatiu, aquells materials multimèdia que integren diversos elements textuals (seqüencials i hipertextual) i audiovisuals (vídeo, so, gràfics, animacions...) que s’utilitzen amb una finalitat educativa.

La tipologia de materials és molt diversa. Els multimèdia poden ser o bé no interactius; fotos, mapes, audiovisuals, imatges... o bé interactius. Dins d’aquest grup els més destacats, o si més no, els més utilitzats en les nostres aules, segueixen la classificació que es presenta a continuació:

-Programes tutorials: presenten uns continguts i uns exercicis autocorrectius sobre aquests.

-Programes d’exercitació: exercicis autocorrectius de reforç, que no presenten uns continguts prèviament. Són programes tancats on hi ha una resposta correcta concreta.

-Materials formatius directius: proporcionen informació, preguntes i exercicis que els alumnes es corregeixen.

-Bases de dades: semblants a les enciclopèdies, presenten dades organitzades sobre les quals es plantegen uns problemes o uns anàlisis a determinar.

-Simuladors: programes que presenten models dinàmics i interactius on els alumnes realitzen si més no, aprenentatges significatius per descobriment al explorar-los, modificar-los i al prendre decisions davant situacions de difícil accés en la vida real.

-Constructors o micromons: són programes oberts on els usuaris creen les hipòtesis i els aprenentatges.

-Programes eines: permeten dibuixar, escriure, organitzar, calcular, captar dades…permeten un aprenentatge a partir d’experimentar i descobrir.

Les funcions dels materials multimèdia educatius són diverses. Però les més destacades, són la d’informar, entretenir, instruir, guiar l’aprenentatge, motivar, avaluar, oferir entorns, facilitar la comunicació...

Si relacionem les tipologies anteriorment esmentades amb les funcions dels multimèdia educatius trobem que segons el tipus de multimèdia, destaquen per una funció o per unes altres com es mostra a continuació:

-Programes tutorials→informen, instrueixen, entretenen, motiven i avaluen.

-Programes d’exercitació→entretenen i motiven.

-Materials formatius directius→entretenen i motiven.

-Bases de dades→ informen, entretenen, motiven, permeten explorar i experimentar.

-Simuladors→informen, entretenen, motiven, permeten explorar i experimentar.

-Constructors o micromons→ entretenen, motiven, permeten explorar i experimentar, i l’expressió comunicativa.

-Programes eines→entretenen, motiven, permeten l’expressió comunicativa.

Un cop descrites i explicades les funcions dels principals multimèdia educatius, cal fer una avaluació sobre aquests. Tant pel que fa als aspectes positius com per els negatius. Com a trets ben valorats aquests destaquen per; donar respostes immediates, per la seva facilitat d’ús, per que substitueixen al docent en tasques rutinàries, perquè faciliten els aprenentatges per resposta automàtica, perquè permeten un aprenentatge més individualitzat, aviven l’ interès, faciliten la avaluació i el control, orienten l’aprenentatge, possibiliten el treball en grup i individual...

Com a trets negatius, trobem que aquest programes poden provocar un sentiment de aïllament, provocar ansietat, cansament o monotonia, empobrir les relacions humanes, poden resultar aprenentatges descontextualitzats, o superficials i incomplets, fer que els infants es distreguin o que es creï una adició, que no s’asseguri una interacció prou personalitzada, que no es facilita l’anàlisi dels errors...

Per tant, encara que aquesta tipologia de recursos informàtics tenen molts punts positius a destacar, també en tenen de negatius i aquí és on el paper del docent es fa imprescindible. Serà la persona que haurà de determinar si allò que fan els infants a l’aula és el més adequats i si generen uns aprenentatges reals.

WEB 2.0 (II)

Seguint la primera entrada sobre la Web 2.0, que ens servirà de presentació per al que ve a continuació, aquesta publicació tracta d’aprofundir en aquest tema, desenvolupant els següents apartats: Què són les Webs 2.0 ?; Quines en podem trobar?; Quines són les seves implicacions educatives?

Què són les Webs 2.0?
 Per entendre que són les Webs 2.0 es necessari fer un cop d’ull als recursos informàtics que es coneixen com Webs 1.O. Aquestes webs, poden ser o bé informatives, on s’exposen notícies o qualsevol informació específica o serveis interactius, com els fòrums, els serveis de missatgeria o els e-banking. Però aquest recursos són unidireccionals i la interacció entre els usuaris és molt mínima. És a dir, són pàgines web estàtiques on els seus visitants només poden llegar els contingut oferts per l’editor o autor de la web. Amb l’entrada de la Web 2.0 aquesta interacció es maxifica, els cibernautes poden opinar, classificar, etiquetar, compartir i elaborar els continguts de la web. Es comencen a crear plataformes on es distribueixen els serveis, on els usuaris poden construir informacions simultàniament, on es dóna una separació entre el contingut de la web i la seva presentació, on es permet la sindicació i especialment la col·laboració entre usuaris.

Quines en podem trobar?
La tipologia de web 2.0 es molt variada. Trobem per una banda, les aplicacions per expressar-se/crear , publicar i difondre, com el blog i la wiki (Veure entrada de la WIKI)… Per una altra banda, trobem aplicacions més especialitzades en publicar, difondre i buscar informació, com el YouTube, el SliderShar, el Flickr, el Podcast… A més a més, tenim aplicacions que ens permeten estar sempre actualitzats sobre aquella informació que més ens interessa com els Bloglines, el GoogleReader, buscador especialitzats, RSS…També les ja mítiques xarxes socials, de les que segur tothom n’ha sentit a parlar, Facebook, Twitter, Tuenti… Finalment, per últim trobem altres aplicacions amb un ús més específic, com els calendaris, els libres virtual… La taula següent sintetitza el descrit amb anterioritat mostrant una classificació diferent.

PRINCIPALS APLICACIONS DE LA WEB 2.0
Aplicacions online	Eines de publicació	Gestió de la información
Procesador de text	Blog	Marcadors socials
Base de dades	Wiki	Sindicadors de continguts
Fulls de càlcul	Mapes conceptuals	Pàgines d’inici
Calendari	Webquest	Mashup

Quines són les seves implicacions educatives?

 Centrant-nos més a la part que ens pertoca, en la educativa, podem considerar que si se’n fa un bon ús, la Web 2.0 es un recurs idoni per utilitzar en l’àmbit de l’Educació, especialment amb aquelles metodologies socio-constructivistes, que aposten per un aprenentatge més autònom i col·laboratiu. Aquest tipus d’aprenentatge facilita el procés creatiu, d’investigació, la expressió personal, un augment de la participació dels infants en les activitats grupals i especialment, el desenvolupament de la competència digital (aprendre a buscar i sel·leccionar informació, convertir-la en coneixement, publicar i transmetre coneixements per diversos suports…), entre d’altres coses. Centrant-nos ara en la figura del docent, és evident que amb l’ús a l’escola de les web 2,0, el rol del mestre canvia, i passa a donar un suport més individualitzat a cada infant. A més, la Web 2.0 permet al docent crear espais per emmagatzemar, classificar i publicar continguts, alhora que crear xarxes d’aprenentatge a les que els infants poden accedir en qualsevol moment. Finalment, dir que aquests Mestres a través poden desenvolupar xarxes de centres i docents on compartir recursos, i reflexionar sobre temes educatius.

WINDOWS MOVIE MAKER

Windows Movie Maker, és un software, com el seu nom indica de Windows, que et permet capturar vídeos i àudios des d'una càmera, micròfon, ordenar arxius de films, inserir títols, dissenyar crèdits, importar música, imatges... i introduir transicions o altres efectes al teu projecte. Un software ideal per a crear pel·lícules i vídeos educatius.

A continuació presento un senzill vídeo d'elaboració pròpia on es pot veure el resultat de treballar amb aquests programa:

A continuació presento un senzill vídeo d'elaboració pròpia on es pot veure el resultat de treballar amb aquests programa.

Per a la seva creació he seguit una sèrie de petits passos que explicaré breument: En primer lloc accedeixo a INICI- ELS MEUS PROGRAMES- WINDOWS MOVIE MAKER. Un cop obres el programa cliques en ARXIU i en NOU PROJECTE. A partir d'aquí pots començar a treballar;

En la mateixa pestanya d'ARXIU trobaràs IMPORTAR EN COL·LECCIONS. Aquí se t'obriran les teves carpetes on has de cercar el vídeo, clips d'àudio, les imatges.. que vols incloure en la teva producció. Un cop incloses les has de arrossegar a la barra posterior del programa que està dividida en cinc parts destinades a: Vídeo, transició, àudio, àudio/música, i títol superposat. En el meu cas vaig haver de arrossegar les imatges a la barra de vídeo i la pista d'àudio a àudio/música. Un cop enllestit això en la pestanya EINES, trobaràs TÍTOLS I CRÈDITS, EFECTES DE VÍDEO i TRANSCICIONS DE VÍDEO. Dintre d'aquestes se't presenten una diversitat d'aspectes per adherir al teu vídeo amb un sol clic. En el meu cas vaig modificar el volum de la música, vaig inserir diversitat de transicions i vaig crear la imatge que titula el vídeo. Com en la gran majoria de programes, en cas de dubte es recomana consultar en la pestanya AJUDA.

LLENGUATGE AUDIOVISUAL

El llenguatge audiovisual és aquella comunicació que es transmet a través dels sentits de la vista i de l’oïda. És el llenguatge que s’acostuma a utilitzar en el periodisme, la televisió, el cinema, en la web i sobretot en la publicitat. És llenguatge audiovisual una imatge estàtica, una dinàmica i un so.

El llenguatge audiovisual utilitza tota una diversitat d’elements que es mostren a continuació:

-El pla: espai escènic (personatges, objectes, paisatges) que capta l'objectiu de la càmera des que s'inicia la filmació fins que es deté. Els més utilitzats són:

o Pla de detall: Mostra una part del cos humà o d’un objecte.

o Primeríssim pla: Mostra el rostre des de la barbeta fins el front.

o Primer pla: Mostra el rostre d’una persona /animal... o una part del cos d’aquesta.

o Pla tres quarts: Mostra la figura humana des del cap fins als genolls.

o Pla sencer: Mostra la figura humana del cap als peus.

o Pla de conjunt: Mostra un grup de persones en acció.

o Pla General: Mostra una visió global de l’escenari on la figura humana és important.

o Gran Pla General: Mostra una visió global de l’entorn. La figura humana si apareix ho fa com un element més de l’escenari.

Els plans poden variar segons l’angle de la càmera:

-Angle normal: s’enfoca a l’altura dels ulls.

- Angle inclinat: s’enfoca des d’una pendent.

-Angle picat: s’enfoca des de dalt

-Angle contrapicat: s’enfoca des de baix.

Segons la llum que disposem la nostra fotografia o el nostre vídeo a realitzar variarà en aparença:

Llum natural: aquella que prové del Sol
Llum artificial: aquella que produïm es escalfament o ignició de materials. Aquesta llum controlada pot ser:
· Contínua : permet crear diferents tipus d’il·luminació i efectes amb diversos focus i accessoris
· Discontínua; Flaix: equip d’il·luminació que actua durant un espai de temps molt curt.

Parlem de pla-seqüència quan fem referència a un conjunt de plans, entre els quals hi ha una relació d'espai i temps, que formen una unitat dramàtica. El travelling: moviment de translació de la càmera que simula desplaçaments. En trobem de diferents tipus:

· Profunditat d'avanç: translació d’un pla llunyà a un més proper. S’utilitza per centrar l’acció o mostrar l’emotivitat dels personatges.

· Profunditat en retrocés: translació d’un pla proper a un de més llunyà. S’usa per indicar el final d’un record o d’un film, per distanciar-se d’una acció o situar al espectador en un context.

· Vertical ascendent o descendent: la càmera acompanya al personatge en translacions descendents o verticals ascendents.

· Lateral : s’acompanya paral·lelament al personatge. Es fa servir per mostrar l’expressió d’un personatge en moviment o per relacionar diferents personatges.

La panoràmica: moviment de rotació de la càmera. Simula els moviment del cap de la persona.

· La panoràmica horitzontal: moviment de rotació de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta. S’utilitza com a transició, per seguir un element que es desplaça o per explorar una zona.

· La panoràmica vertical: moviment de rotació de baix a dalt o de dalt a baix. S’utilitza per mostrar espais o elements.

· La panoràmica de balanceig: moviment de rotació que simula un balanceig. S’utilitza per simular la visió d’una persona ferida...

Un cop descrits els elements principals del Llenguatge Audiovisual, a continuació, analitzo a grans trets un spot publicitari anomenat Abraçar la vida (una campanya publicitària de seguretat vial:

Aquest anunci utilitza els elements bàsics audiovisuals; imatges, de colors vius, i so, en aquest cas no apareix la veu humana sinó una música de fons que acompanya les imatges. El ritme de les accions està alentit, i deixa pas a que l’espectador es creï expectatives.

Entenent que, com hem mencionat anteriorment, un pla és, en el llenguatge audiovisual, l’espai escènic que capta l’objecte de la càmera, veiem al llarg del anunci diversos tipus de plans:

S’inicia amb uns plans de detall; on la càmera centra la seva atenció a la mà i peu d’un dels personatges. Amb aquest pla podem veure que el personatge simula conduir. El segueixen travellings ( moviments de la càmera) d’esquerra a dreta ( enfocant la mare i la filla) un d’avanç enfocant a l’home que simula conduir i als personatges femenins, un altre d’esquerra a dreta enfocant a l’home. Després trobem un primer pla, que mostra la expressió de la cara de la nena, un altre travelling d’avanç combinat amb un primer pla per mostrar el gest de l’home, qui simula estar a punt de fer front a un accident, mitjos plans, on apareixen la meitat del cos dels personatges i així continuen intercalant-se plans en tot el vídeo. Altres plans que apareixen més tard és el general, on mostra l’escena del “xoc” amb tots tres personatges plegats, on apareixen els cossos dels personatges sencers.

Finalment dir que els angles que s'utilitzen són els que anomenem angles normals, que fan referència al que la vista veu, i el punt de vista és subjectiu, coincideix amb el punt de vista d’un personatge.

LES TIC EN LA MEVA ESCOLARITZACIÓ

En aquesta entrada, intento valorar les experiències informàtiques, i les experiències amb les TIC que he tingut al llarg de la meva vida com a estudiant. Per saber si l’ús de la informàtica i de les TIC, ha estat com cal, he consultat el Decálogo de “Buenas Prácticas” con TIC en el Aula, article de Manuel Area, Professor de Tecnologia Educativa. Facultat d’Educació. Universitat de La Laguna (Espanya) (http://bibliopress.wordpress.com/2007/07/30/decalogo-de-buenas-practicas-con-tic-en-el-aula/).

A continuació afegeixo un breu resum dels punts més importants que trobem en aquest decàleg:

1. Es necessari, tenir clar el que han d’aprendre els alumnes i com la tecnologia els ajudarà en aquest procés.

2. Un docent ha de saber, que les TIC no generen innovació educativa pel sol fet d’utilitzar-les.

3. El mètode didàctic i les activitats planificades promouen un aprenentatge per recepció (si es expositiu) o per descobriment (si es constructivista).

4. S’ha de propiciar que l’alumne aprengui utilitzant la tecnologia.

5.Les TIC han de servir de suport per a l’aprenentatge acadèmic de diverses matèries, i per a l’adquisició de les competències bàsiques.

6. S’ha de treballar amb l’ús de les TIC tasques intel·lectuals i socials.

7.Amb les TIC s’ha de treballar l’aprenentatge individual i col·laboratiu.

8. Quan es planifica una activitat… amb les TIC, s’ha d’especificar el seu objectiu,  els continguts i les competències que es treballaran amb aquesta.

9. Es imprescindible planificar les activitats, el procés de treball i els agrupament de l’alumnat per treballar amb les TIC.

10. Les activitats que es fan amb les TIC han d’integrar-se i ser coherents amb els objectius i continguts curriculars que es treballen.

Seguint la meva experiència i aquest decàleg, me n’adono que no sempre les activitats que he realitzat amb les TIC s’han basat en un ús intel·ligent.

No recordo ser conscient de que la tecnologia m’ha ajudat gaire a aprendre altres matèries allunyades de la pròpia informàtica. El mètode didàctic amb el que les activitats informàtiques eren plantejades acostumava a ser majoritàriament expositiu i es deixava poc temps per a que poguéssim descobrir quelcom per nosaltres mateixos . Si que utilitzàvem puntualment les TIC com a suport per a l’aprenentatge acadèmic d’altres matèries, especialment suport de l’anglès, amb exercicis de completar... però no es treballava ni de lluny totes les competències bàsiques.  No recordo haver treballat tasques de caire social, el meu aprenentatge sempre s’ha centrat en tasques intel·lectuals. La manera de treballar les TIC, acostumava a ser de manera individual i poques vegades es treballaven de manera comuna. Però, si que crec que les activitats estaven ben planificades, tenien un temps i un espai per a fer-les i solien anar d’acord amb els continguts curriculars que estàvem treballant en cada moment.

Per tant puc concloure que les meves experiències compleixen parcialment el que dicta aquest decàleg, que trobo que hi han aspectes molt treballats i d’altres que encara els hi queda força feina per fer. També penso, que el que se sabia fa pocs anys, no es ni la meitat del que se sap ara i que els recursos i la formació dels docents tampoc era la mateixa. Si ho miro per aquesta banda, puc reconèixer l’esforç que molts mestres meus deuen haver fet en la seva trajectòria, per adaptar els seus mètodes tradicionals, a les novetats que contínuament s’esdevenen. A més, em sembla molt útil que els futurs docents siguin formats per a ser capaços de fer un bon ús de les TIC  a les aules, ja que això contribuirà positivament a facilitar l’aprenentatge dels alumnes.

ÚS O ABÚS DE LES TIC?

Les vinyetes que trobem a continuació, creades per el FARO (www.e-faro.info), representen com un mal ús de les TIC, poden contribuir negativament en el desenvolupament personal d’un individu i en la seva interacció amb la societat.

Està demostrat que l'ús de les tecnologies facilita l'aprenentatge i la comunicació, però en quina mesura? Qualsevol tipus d’utilització d'aquestes pot considerar-se com a positiu? Dons No!  Com les vinyetes del Faro ens mostren, si abusem, estem deixant de fer un ús intel·ligent. 

Ens trobem en una societat on els avenços científics són continus, on cada cop l’ús de les tecnologies esdevé més imprescindible i més present en les nostres vides. Tot i això, és necessari mantindre un control sobre el que fem amb aquestes i sobre el motiu pel qual les utilitzem. Diversos estudis demostren que molts infants passen més de 30 hores setmanals enfront les pantalles, unes 20 hores de TV i 10 hores  jugant a videojocs. Si a això li sumem que tots els programes que veuen o jocs als que juguen no els aporten res de bo, el resultat pot ser prou nefast.

 Aquestes vinyetes, ens conviden a reflexionar sobre aquesta “bogeria” de món en el que moltes vegades ens trobem, a recordar que perquè un element sigui tecnològic no vol dir que sigui millor per a nosaltres, sobretot si no en sabem fer un bon ús,  i que no hem de deixar de banda altres recursos que tradicionalment han estat molt ben reconeguts com els llibres, per la estimulació mental que provoquen.